El dia 28 de març vam jugar amb el Ripollet. El partit va ser molt igualat tot i que vam dominar en tots els quarts. Però un desestrós 7 quart ens ho va tirar tot a norris. Podiem haver guanyat el primer partit de la lliga, però no vam poder remontar els 6 punts que ens portaven a l’últim quart. Al final vam perdre de vuit, 75-83. Jo vaig fer 7 punts i vaig agafar més de 20 rebots. El màxim anotador del nostre equip va ser en Manel. A veure si guanyem el pròxim partit.

Les vacances de Setmana Santa les vaig pasar a Roses a l’apartament dels meus avis. El fet és que no vam visitar gaire res interesant ja que ens coneixem Roses com si fos casa nostra. Tot i això, entra la família, vam fer un campionat de domino, que vaig guanyar jo. Durant la setmana em vaig llegir un llibre titulat “La Clau Secreta de l’Univers. Em va agradar tant que vaig decidir enviar un misatge a l’autor, Stephen Hawking, que n’escrivis una segona part. El fet és que encara no l’hi he enviat i que avui mateix li he donat a la meva professora d’anglès que m’ho coretgeixi, ja que l’hi he d’escriure en anglès. A part d’això no vaig fer gaire res més a part de jugar amb el meu germà.

Ja ha començat el mundial de F1 i ha començat molt emocionant. Els meus, els BMW, estan fent un molt bon paper. De fet la premsa diu que poden fer de jutges entra McLaren i Ferrari. Per part de renault, està demostrant que té un cotxe molt inferior a les tres escuderies principals (Ferrari, McLaren i BMW) i finsitot es pot veure superat per els Red Bulls i els Williams. Crec que no hi ha cap favorit de cara a guanyar el mundial i que fins d’aquí unes quantes carreres no ho podrem dir.

Ens tocava jugar un partit molt important. jugavem contra el DKV joventut. Saviem que no teniem gaire a fer, i a més ens faltaven els dos més alts de l’equip (En Brian i jo que descansavem) vam lluitar i ancara que ens van guanyar de 121 i només vam fer 21 punts, vam marxar de la pista amb el cap alt. El millor jugador del nostre equip va ser en Manel tot i que només va fer 3 punts, va repartir moltes asistències. I això es tot el que us puc explicar del partit.

El partit podia ser igualat ja que érem l’últim i el penúltim. En Brian estava malalt i no va poder jugar. Vam perdre 50-80. Vam jugar força bé i vam estar força contents. Jo vaig fer un bon partit, vaig agafar molts rebots i vaig fer uns quants taps. El màxim anotador del nostra equip va ser en Martí amb 10 punts. Si no hi va haver un anotador destacat.

Primer de tot vull demanar disculpes per no publicar missatges nous durant aquests dies ( tenia molta feina a l’escola i no he tingut temps).

2/febrer2008

El CB Torelló va jugar un partit contra l’Akasvayu Vic. Van perdre 34-112. El partit va ser desigual des del principi. El millor jugador del partit per mi va ser en Carlos que em sembla que va ser el màxim anotador del nostre equip. Al Vic hi havia un meu parent i dos amics, que havien jugat amb nosaltres.

2/febrer 2008
Vaig anar al Carnaval de Terra Endins amb la colla carrossaire “Els Pescallunes”. La Carrosa anava de la Sagrada Família i l’AVE. Anavem d’aus amb un vestit blau amb plomes platejades i amb màscara i barret. Vam estar tot el Carnaval darrera la Carrossa “de la música” i vam quedar ben sords. Com que portavem molt bona música tota la gent s’enganxava a darrera nostra i ens empotrava contra el generador. A part d’això ens ho vam passar molt bé.

Avui anava a fer una excursió a Bellmunt amb en Joan, un amic. Ens acompanyaven els seus pares, en Ferran i la Dolors, els seus germans l’Aleix i la Maia i els seus tiets amb les seves dues filles. A les 10 del matí em van passar a buscar i a 1/4 de 10 ja estàvem caminant. Vam deixar al cotxe una mica més amunt de una font que hi ha pujant la muntanya. Al meu amic, que no li agrada gaire caminar, volia quedar-se al cotxe. Al final vam aconseguir que vingues amb nosaltres. Vam començar per la carretera i vam agafar un camí que pujava en mig del bosc. Després d’haver pujat duran un quart ens vam parar per veure aigua. Un com recarregades les energies vam seguir tirant amunt fins a un aparcament. Des d’allà vam acabar de pujar fins a dalt de tot. Un cop allà vam menjar una mica i vam baixar per el camí per on havíem pujat. Més avall vam agafar una carretera que ens conduïa fins al cotxe.

L’autocar va sortir a 2/4 de 9 i 5 minuts de la plaça del mercat. Quan portàvem una bona estona de camí ens vam parar a l’àrea de servei del Vallès a prendre un cafè i anar al lavabo. Després de haver fet tot això vam seguir el nostre viatge fins arribar a la Muntanya de Collserola. L’autobús es va aparcar en un aparcament i vam començar a camina per la vora de la carretera en direcció al cementiri de Collserola. Després de uns 10 minuts de camí vam arribar en un trencant que duia que baixava cap el Centra Caní de Collserola. Aquest no era el nostre objectiu, però ens havíem de dirigir cap allà. El Centra estava a 1km de distància. Un cop vam passar per davant del centra vam seguir tirant avall. No estàvem sols sinó que ens acompanyaven molts ciclistes que com nosaltres anaven a fer una excursió per allà. Després d’uns minuts de caminar ja vam veure un cartell que indicava el nostre objectiu; Sant Iscle de les Feixes. Quant faltaven 10 minuts per les 11 vam arribar el nostre destí. Aviem arribat una mica d’hora perquè la visita era a les 12 per tant vam decidir arribar a Can Catà i després agafa un camí que ens duria a la Font Nova. Al arribar allà el que ens vam trobar va ser un bassa de fulles i la font, a on no hi rajava ni una gota d’aigua. unes escales el costat del mur hi havien unes escales que et duien en un lloc alabat on hi havia la bassa de fulles que abans us he comentat. Des d’allà dalt es podia veure una taula de pedra molt llarga amb uns tamborets també de pedra que estaven en mig de la clariana de la font. Vam tornar cap a l’església perquè ens feien la visita. La noia que ens feia la visita ens va explicar que la gent que vivia a la muntanya de Collserola va decidir de construir una església. Ens va parlar de que les esglésies no només eren per religió sinó que també era on tota la gent es trobava, per problemes polítiques i d’economia. L’església era d’estil romànic tot i que la porta com, podeu comprovar a la foto, era quadrada per fora i per dins era acabada amb arc de mig punt. Les parets estaven una mica inclinades cap a dins per tal de que aguantés més anys. el sostra és de volta de canó i al fons de tot si podien veure unes pintures. No eren les mateixes que es van trobar perquè van arrancar la paret i el van exposar al museu de Vic. A la banda esquerra hi havia una porta que conduïa a unes tombes antropomorfes a on si podia veure els ossos del braç. Hi havia una tomba molt petita que semblava de un nen petit i dues de més grosses, però totes dues semblaven de un nen de uns 8 anys. Al acabar la visita ens vam dirigir a l’aparcament a on ens esperava l’autobús. Ara havíem de pujar la baixada que abans havíem fet. un cop a l’autocar vam baixar la muntanya de Collserola i ens en vam anar cap a l’Alberg Pere Tarrés. Per dinar podies triar 3 plats de primer (canalons, verdura i fideus) i 3 plats de segon (peix, plec de llibre i pollastre, junt amb la guarnició, patates o albergínia). Després de dinar vam decidir anar a veure la sagrada família-no fos cas que s’ensorrés-. No me la imaginava tant alta ni amb tants detalls. L’entrada va ser el que em va agradar més de tot. Aquelles escultures estaven molt ven fetes i els pilars que sembaba que l’aguantessin la feien més boníca. Vam marxar a 2/4 de 5 cap a Torelló. Havia estat un dia genial.

Vam sortir a 2/4 de 6 de la tarda cap a Sant Boi. Quan vam arribar a la plaça vam anar a comprar coca d’aquella tant bona. Un cop carregats els dipòsits vam començar a fer camí. Passàvem per una pista molt enfangada envoltat de prats verds. La boira era espessa. Al arribar a la primera cruïlla vam fer un re agrupament. Vam trencar a l’esquerra i vam baixar fins arribar en una esplanada que vam recórrer fins arribar a una carretera segons deien poc transitada. vam passar per la carretera uns 25 metres. Vam agafar una altre pista que ens conduïa a través de un camp fins arribar a la carretera que vam recórrer durant uns 400 metres fins a trobar un trencant que ens duia fins al poble de Perafita. Vam entrar al restaurant. Ens van dunar amanida i carn a la brasa. Després ens van repartir la revista dels Llunàtics on hi sortien les cròniques de totes les excursions de l’any. A la tornada ens va crear problemes un llunàtic que se’n va anar sol per una “dressera” que coneixia. No li va funcionar i el vam perdre. Gràcies a un altre Llunàtic el vam trobar. Va xiular i vam sentir la resposta del Llunàtic perdut. El vam recuperar. Ja no vam tenir cap més problema per arribar a Sant Boi. Vam acabar amb un quilo més de amb el que vam sortir perquè ens va quedar un bon gruix de fang a la sola de la sabata. Ha, i hi va haver record resistència: 62 Llunàtics.

Ahir vam jugar el segon partit de la segona lliga. El partit va començar igualat. Al segon quart perdiem de 6 punts. Però als seguents no vam poder fer res per habitar que ens apallissesin 48-90. Al cert és que eren molt alts i dominaven gairebé tots els rebots. No hi vam poder fer res. El pròxim partit el juguem a Badalona contra el Sant Josep C. Serà difícil però ho intantarem.